Ginecologia

Incontinència urinària

La incontinència urinària és un problema bastant freqüent.
N’hi ha diferents motius perquè es produeixin aquestes pèrdues, com poden ser la menopausa, l’obesitat, l’envelliment o el part. Distingim entre la incontinència urinària d’esforç, la mixta, la d’urgència i altres factors que la poden provocar. Sovint és una patologia que crea vergonya, però que tractada adequadament pot disminuir o inclús desaparèixer. La Dra. Turcoman i la Dra. Nicolás, especialitzades en incontinència urinària, assessoraran la millor opció per cada cas.

En què consisteix

La incontinència urinària d’esforç succeeix quan hi ha una pressió sobre la veixiga a causa d´un esforç físic, com tossir, esternudar o tossir. També a l’agafar objectes pesats o dur a terme determinades activitats físiques. Les causes més comunes d’aquestes pèrdues és per la debilitat a la musculatura del sòl pelvià o lligaments de suport a la veixiga, molts d’ells relacionats amb els parts.

La incontinència urinària d’urgència succeeix quan n’hi ha una forta necessitat de orinar i que és difícil de controlar, el que resulta en pèrdues involuntàries d’orina abans d’arribar al bany. Pot estar relacionada amb la veixiga hiperactiva, que provoca contraccions inesperades i intenses a la veixiga provocant aquestes pèrdues.

I la incontinència urinària mixta on es combinen les característiques de la incontinència urinària d’esforç i la d’urgència, és a dir, pèrdua involuntària d’orina al realitzar activitats que provoquin pressió a la veixiga o una urgència d’anar a orinar i no arribar a temps al bany.

A qui van dirigides

A totes les dones que experimentin una pèrdua involuntària d’orina, tinguin l’edat que tinguin, ja siguin joves, embarassades, menopàusiques…

Com ho fem

Avaluem cada cas de forma personalitzada, realitzant les proves necessàries com una ecografia o una fluxometria per a conèixer la situació de cada pacient i el motiu d’aquestes pèrdues.

Un cop descobert el motiu es plantejarà el tractament més adient d’acord amb la gravetat de la patologia, el motiu, l’edat de la pacient entre d’altres.

Hi ha diversos tractaments per a enfortir la musculatura del sòl pelvià com per exemple els exercicis de Kegel, rehabilitació del sòl pelvià, canvis a l’estil de vida o medicaments per a controlar la veixiga. Com a últim cas, també les intervencions quirúrgiques on col·loquem una malla per frenar aquestes pèrdues.